A Contribuição da Antiguidade na construção da Catalunha moderna (1814-1936)
A recepção dos textos clássicos no debate sobre os limites da antiga Cantábria
DOI:
https://doi.org/10.34024/herodoto.2024.v9.20063Palavras-chave:
História AntigaResumo
Através do interesse pela Antiguidade na Catalunha do século XIX e primeira metade do século XX, propomos abordar a evolução do patriotismo e a emergência do nacionalismo catalão. Para isso, analisaremos a percepção da Grécia e de Roma e o impacto da etnicidade nas sínteses historiográficas de V. Balaguer, A. de Bofarull e A. Aulestia i Pijoan. Todas estas contribuições precipitaram o pensamento de E. Prat de la Riba e do Novecentismo, movimento cultural que suscitou importantes reflexões sobre o classicismo na história e na cultura catalã por parte de arqueólogos (P. Bosch Gimpera) e historiadores da arquitetura (J. Puig i Cadafalch), bem como de medievalistas (F. Soldevila), jornalistas (A. Rovira i Virgili) e romanistas (G. Mª de Brocá). Como resultado deste processo, antes da eclosão da Guerra Civil, a Catalunha criou as suas próprias instituições acadêmicas e uma elite intelectual que confrontou os seus homólogos espanhóis e europeus.
Métricas
Downloads
Referências
ABASCAL PALAZÓN, Juan Manuel. Fidel Fita (1835-1918): su legado documental en la Real Academia de la Historia. Madrid: Real Academia de la Historia, 1998.
AQUILUÉ, Xavier; MONTURIOL, Joaquim (dirs.). 100 anys d' excavacions arqueològiques a Empúries (1908-2008). Girona: Museu Arqueològic de Catalunya, 2008.
BALADIA MESTRE, Xavier. Antes de que el tiempo lo borre: Recuerdos de los años de esplendor y bohemia de la burguesía catalana. Barcelona: Juventud, 2003: 130-136.
BALCELLS, Albert; PUJOL, Enric. Història de l’Institut d’Estudis Catalans (vol 1, 1907-1942). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2002.
BARRAL ALTET, Xavier. Recuperar el passat, instruir els ‘antiquaris’ i codificar l’arqueologia: el catàleg del Museu d’Antiguitats de Barcelona (1888). Estudis Universitaris Catalans (Homenatge a Miquel Tarradell). Barcelona: Curial, 29, 1993: 63-80.
BERNARD, Gwladys. Roma aeterna: l’Antiquité romaine et l’extrême-droite française. Cahiers d'Histoire. Revue d'histoire critique. Paris: Association Paul Langevin, 135, 2017: 147-166
CORTADELLA MORRAL, Jordi. L’Empúries imaginada: músics, erudits i lletraferits. Faventia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 31 (1-2), 2009: 253-262.
CORTADELLA MORRAL, Jordi. Pere Bosch Gimpera: el més jove, vital i escandalòs de la “colla de l’Ateneu”. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 22, 2011: 201-234.
CORTADELLA MORRAL, Jordi. Història antiga i classicisme a Catalunya. dels orígens a la Segona República. Afers: fulls de recerca i pensament. Catarroja: Editorial Afers, 31 (85), 2016: 665-695.
CORTADELLA MORRAL, Jordi. Entre Ilerda y Emporion: etnicidad y clasicismo en las raíces del nacionalismo catalán. En: DUPLÁ, Antonio; DELL’ELICINE, Eleonora; PÉREZ Jonatan (eds.). Antigüedad clásica y naciones modernas en el Viejo y el Nuevo Mundo. Madrid: Polifemo, 2018: 55-73.
CORTADELLA, Jordi; MASAT, Albert. Augusto e historiografías periféricas: estudio de la figura de Augusto en la historiografía catalana. Revista de historiografia. Madrid: Universidad Carlos III, 27, 2017: 49-62.
DOMINGO, Marc; CUBELES, Albert. El projecte historiogràfic de Josep Antoni Llobet i Vall-llosera. La transició de la Il·lustració al Romanticisme en el si de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 53, 2011-2012: 181-214.
DUPLÁ, Antonio; CORTADELLA, Jordi. Nota sobre Antigüedad, nacionalismo(s) e historiografía: dos estudios de caso en las Historiografías vasca y catalana. Veleia: Revista de prehistoria, historia antigua, arqueología y filología clásicas. Vitoria: Universidad del País Vasco, 31, 2014: 261-276.
FARRÀN MAYORAL, Josep. Les idees. La Revista: quaderns de publicació quinzenal. Barcelona: La revista, 30, enero 1917: 15-18.
FERRER, Maria Antònia; DASCA, Andreu; ROVIRA, Jordi. CL anys de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. Una aproximació a la seva historia (1844-1994). Tarragona: Reial Societat Arqueològica Tarraconense, 1994.
FONTBONA DE VALLESCAR, Francesc. Context historicoartístic de la descoberta del temple romà de Vic. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs 23 (162), 2008: 455-470.
GARRIGA SANS, Carles. La restauració clàssica d’Eugeni d’Ors. Barcelona: Curial, 1981.
GRACIA ALONSO. Francisco. La construcción de una identidad nacional: Arqueología, patrimonio y nacionalismo en Cataluña (1850-1939). Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018.
GRACIA, Francesc y CORTADELLA, Jordi. La institucionalización de la arqueología en Cataluña: el Servei d’Investigacions Arqueològiques del Institut d’Estudis catalans. Spal-Monografías. Sevilla, Universidad de sevilla, 10, 2007: 257-321.
GRAU FERNÁNDEZ, Ramon. El positivisme historiogràfic de Puig i Cadafalch i l’arquitectura catalana. En: BALCELLS, Albert (ed.). Puig i Cadafalch i la Catalunya contemporània. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003: 97-107.
GRAU FERNÁNDEZ, Ramon. La historiografia del romanticisme (de Pròsper de Bofarull a Víctor Balaguer). En: BALCELLS, Albert (coord.). Història de la historiografia catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2004: 141-159.
LORÉS, Immaculada; GUARDIA, Milagros. Les recerques i les publicacions de Josep Gudiol i Cunill en el context científic i cultural català. Quaderns del Museu Episcopal de Vic, 7, 2014: 51-65.
MALÉ PEGUEROLES, Jordi. L’humanisme ribià com a principi educatiu i de construcció nacional. En: CABRÉ, Rosa; JUFRESA, Montserrat; MALÉ, Jordi (coords.). Polis i nació: política i literatura (1900-1939). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003: 143-163.
MARFANY GARCIA, Joan Lluís. Aspectes del Modernisme. Barcelona: Curial, 1980.
MAS SOLENCH, Josep Maria. L’advocat i la Història. Revista de Dret Històric Català. Barcelona: Societat Catalana d’Estudis Jurídics, 6, 2006: 47-61.
MIRALLES SOLÁ, Carles. “És per això, diria un feixista, que Atenes caigué sota el jou de Roma”. Nicolau d’Olwer, Els clàssics i la construcció d’una ideologia nacional. En: CABRÉ, Rosa; JUFRESA, Montserrat; MALÉ, Jordi (coords.). Polis i nació: política i literatura (1900-1939). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003: 87-113.
MURGADES BARCELÓ, Josep. Assaig de revisió del Noucentisme. Els Marges: revista de llengua i literatura. Barcelona: L’Avenç, 7, 1976: 35-53.
MURGADES BARCELÓ, Josep. Ús ideològic del concepte de “classicisme” durant el Noucentisme. En: CABRÉ, Rosa; JUFRESA, Montserrat; MALÉ, Jordi (coords.). Polis i nació: política i literatura (1900-1939). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003: 9-32.
PÉREZ GARZÓN, Juan Sisinio. Modesto Lafuente, artífice de la historia de España. Pamplona: Urgoiti, 2003.
POMÉS VIVES, Jordi. El savi Salvador Sanpere i Miquel (1840-1915): republicà, socialista, federal i catalanista benevolent. En: GABRIEL, Pere (coord.). Republicans catalans del segle XIX: Espanya i nació a Catalunya. Barcelona: Publicaciones de la Abadía de Montserrat, 2020: 51-106.
PRAT DE LA RIBA, Enric: La nacionalitat catalana. Barcelona: L’Anuari de la Exportació, 1906.
PREVOSTI MONCLÚS, Marta. Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo-Blanda. La primera carta arqueològica de la Península Ibèrica. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 24, 2013: 67-84.
PUJOL CASADEMONT, Enric. La historiografia a les primeres dècades del segle XX. En: GABRIEL, Pere (dir.). Història de la cultura catalana. Vol. 7, El Noucentisme: 1906-1918. Barcelona: Edicions 62, 1996: 81-104.
RICHMOND, Ian A. Five town-walls in Hispania Citerior. The Journal of Roman Studies. Cambridge: Cambridge University Press, 21, 1931: 86-100.
RIU-BARRERA, Eduard. El discurs acadèmic de J. Puig i Cadafalch de 1935 sobre Les lleis històriques de la vida dels estils arquitectònics. Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Barcelona: Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 32, 2018: 120-136.
ROVIRA I VIRGILI, Antoni. Història nacional de Catalunya. Vol. 1. Barcelona: Edicions Pàtria, 1922a.
ROVIRA I VIRGILI, Antoni. Història nacional de Catalunya. Vol. 2. Barcelona: Edicions Pàtria, 1922b.
SABATÉ CURULL, Flocel. L’origen medieval de la identitat catalana. En: SABATÉ F. (coord.), Anàlisi històrica de la identitat catalana. Barcelona: IEC, 2015: 19-49.
SOLDEVILA ZUBIBURU, Ferran. Història de Catalunya. Vol. 1. Barcelona: Editorial Alpha, 1934 [la referencia de la 2a ed., Barcelona: Editorial Alpha, 1938].
SUNYER MOLNÉ, Magi. La Renaixença, una paradoxa en tres actes i un pròleg. Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 26, 2015: 94-114.
TERRICABRAS NOGUERAS, Josep-Maria (ed.). El pensament d'Eugeni d'Ors. Barcelona: Documenta, 2010.
VALÉRY, Paul. Regards sur le monde actuel. Paris: Librairie Stok, 1931.
VILALLONGA, Borja. Compitiendo en españolidad. El nacionalismo español de la intelectualidad catalana del Ochocientos. Alcores, revista de historia contemporània. León: Fundación Fermín Carnero, 12, 2011: 75-95.
VILANOU TORRANO, Conrad. Reseña a Xavier Baladi. Antes de que el tiempo lo borre. Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació. Barcelona: Institut d’Estudis catalans, 7, 2004: 425-428.
VILAR, Pierre. Introducción: el “hecho catalán”. En: NADAL, Joaquim; WOLFF, Philippe (dir.). Historia de Cataluña. Barcelona: Oikos-Tau, 1992: 7-36.
VV.AA. Revelar el passat: homenatge a Joan Serra i Vilaró en el XXV aniversari de la seva mort. Tarragona: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona y Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, 1994.
Downloads
Publicado
Licença
Copyright (c) 2025 Heródoto: Revista do Grupo de Estudos e Pesquisas sobre a Antiguidade Clássica e suas Conexões Afro-asiáticas
Este trabalho está licenciado sob uma licença Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International License.
Autores que publicam nesta revista concordam com os seguintes termos:
- Autores mantém os direitos autorais e concedem à revista o direito de primeira publicação, com o trabalho simultaneamente licenciado sob aLicença Creative Commons Attribution que permite o compartilhamento do trabalho com reconhecimento da autoria e publicação inicial nesta revista.
- Autores têm autorização para assumir contratos adicionais separadamente, para distribuição não-exclusiva da versão do trabalho publicada nesta revista (ex.: publicar em repositório institucional ou como capítulo de livro), com reconhecimento de autoria e publicação inicial nesta revista.
- Autores têm permissão e são estimulados a publicar e distribuir seu trabalho online (ex.: em repositórios institucionais ou na sua página pessoal) a qualquer ponto antes ou durante o processo editorial, já que isso pode gerar alterações produtivas, bem como aumentar o impacto e a citação do trabalho publicado (Veja O Efeito do Acesso Livre).
