La Contribución de la Antigüedad en la construcción de la Cataluña moderna (1814-1936)
A recepção dos textos clássicos no debate sobre os limites da antiga Cantábria
DOI:
https://doi.org/10.34024/herodoto.2024.v9.20063Palabras clave:
Historia AntiguaResumen
A través del interés por la Antigüedad en la Cataluña del siglo XIX y primera mitad del XX, nos proponemos abordar la evolución del patriotismo y el surgimiento del nacionalismo catalán. Para ello, analizaremos la percepción de Grecia y Roma y el impacto de la etnicidad en las síntesis historiográficas de V. Balaguer, A. de Bofarull, y A. Aulestia i Pijoan. Todas estas contribuciones precipitaron en el pensamiento de E. Prat de la Riba y el Noucentisme, movimiento cultural que suscitó importantes reflexiones en torno al clasicismo en la historia y la cultura catalana por parte de arqueólogos (P. Bosch Gimpera) e historiadores de la arquitectura (J. Puig i Cadafalch), así como de medievalistas (F. Soldevila), periodistas (A. Rovira i Virgili) y romanistas (G. Mª de Brocá). Como resultado de este proceso, antes del estallido de la Guerra Civil, en Cataluña se habían creado instituciones académicas propias y una élite intelectual que se confrontaba con sus homólogos españoles y europeos.
Descargas
Referencias
ABASCAL PALAZÓN, Juan Manuel. Fidel Fita (1835-1918): su legado documental en la Real Academia de la Historia. Madrid: Real Academia de la Historia, 1998.
AQUILUÉ, Xavier; MONTURIOL, Joaquim (dirs.). 100 anys d' excavacions arqueològiques a Empúries (1908-2008). Girona: Museu Arqueològic de Catalunya, 2008.
BALADIA MESTRE, Xavier. Antes de que el tiempo lo borre: Recuerdos de los años de esplendor y bohemia de la burguesía catalana. Barcelona: Juventud, 2003: 130-136.
BALCELLS, Albert; PUJOL, Enric. Història de l’Institut d’Estudis Catalans (vol 1, 1907-1942). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2002.
BARRAL ALTET, Xavier. Recuperar el passat, instruir els ‘antiquaris’ i codificar l’arqueologia: el catàleg del Museu d’Antiguitats de Barcelona (1888). Estudis Universitaris Catalans (Homenatge a Miquel Tarradell). Barcelona: Curial, 29, 1993: 63-80.
BERNARD, Gwladys. Roma aeterna: l’Antiquité romaine et l’extrême-droite française. Cahiers d'Histoire. Revue d'histoire critique. Paris: Association Paul Langevin, 135, 2017: 147-166
CORTADELLA MORRAL, Jordi. L’Empúries imaginada: músics, erudits i lletraferits. Faventia. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 31 (1-2), 2009: 253-262.
CORTADELLA MORRAL, Jordi. Pere Bosch Gimpera: el més jove, vital i escandalòs de la “colla de l’Ateneu”. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 22, 2011: 201-234.
CORTADELLA MORRAL, Jordi. Història antiga i classicisme a Catalunya. dels orígens a la Segona República. Afers: fulls de recerca i pensament. Catarroja: Editorial Afers, 31 (85), 2016: 665-695.
CORTADELLA MORRAL, Jordi. Entre Ilerda y Emporion: etnicidad y clasicismo en las raíces del nacionalismo catalán. En: DUPLÁ, Antonio; DELL’ELICINE, Eleonora; PÉREZ Jonatan (eds.). Antigüedad clásica y naciones modernas en el Viejo y el Nuevo Mundo. Madrid: Polifemo, 2018: 55-73.
CORTADELLA, Jordi; MASAT, Albert. Augusto e historiografías periféricas: estudio de la figura de Augusto en la historiografía catalana. Revista de historiografia. Madrid: Universidad Carlos III, 27, 2017: 49-62.
DOMINGO, Marc; CUBELES, Albert. El projecte historiogràfic de Josep Antoni Llobet i Vall-llosera. La transició de la Il·lustració al Romanticisme en el si de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 53, 2011-2012: 181-214.
DUPLÁ, Antonio; CORTADELLA, Jordi. Nota sobre Antigüedad, nacionalismo(s) e historiografía: dos estudios de caso en las Historiografías vasca y catalana. Veleia: Revista de prehistoria, historia antigua, arqueología y filología clásicas. Vitoria: Universidad del País Vasco, 31, 2014: 261-276.
FARRÀN MAYORAL, Josep. Les idees. La Revista: quaderns de publicació quinzenal. Barcelona: La revista, 30, enero 1917: 15-18.
FERRER, Maria Antònia; DASCA, Andreu; ROVIRA, Jordi. CL anys de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. Una aproximació a la seva historia (1844-1994). Tarragona: Reial Societat Arqueològica Tarraconense, 1994.
FONTBONA DE VALLESCAR, Francesc. Context historicoartístic de la descoberta del temple romà de Vic. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs 23 (162), 2008: 455-470.
GARRIGA SANS, Carles. La restauració clàssica d’Eugeni d’Ors. Barcelona: Curial, 1981.
GRACIA ALONSO. Francisco. La construcción de una identidad nacional: Arqueología, patrimonio y nacionalismo en Cataluña (1850-1939). Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018.
GRACIA, Francesc y CORTADELLA, Jordi. La institucionalización de la arqueología en Cataluña: el Servei d’Investigacions Arqueològiques del Institut d’Estudis catalans. Spal-Monografías. Sevilla, Universidad de sevilla, 10, 2007: 257-321.
GRAU FERNÁNDEZ, Ramon. El positivisme historiogràfic de Puig i Cadafalch i l’arquitectura catalana. En: BALCELLS, Albert (ed.). Puig i Cadafalch i la Catalunya contemporània. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003: 97-107.
GRAU FERNÁNDEZ, Ramon. La historiografia del romanticisme (de Pròsper de Bofarull a Víctor Balaguer). En: BALCELLS, Albert (coord.). Història de la historiografia catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2004: 141-159.
LORÉS, Immaculada; GUARDIA, Milagros. Les recerques i les publicacions de Josep Gudiol i Cunill en el context científic i cultural català. Quaderns del Museu Episcopal de Vic, 7, 2014: 51-65.
MALÉ PEGUEROLES, Jordi. L’humanisme ribià com a principi educatiu i de construcció nacional. En: CABRÉ, Rosa; JUFRESA, Montserrat; MALÉ, Jordi (coords.). Polis i nació: política i literatura (1900-1939). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003: 143-163.
MARFANY GARCIA, Joan Lluís. Aspectes del Modernisme. Barcelona: Curial, 1980.
MAS SOLENCH, Josep Maria. L’advocat i la Història. Revista de Dret Històric Català. Barcelona: Societat Catalana d’Estudis Jurídics, 6, 2006: 47-61.
MIRALLES SOLÁ, Carles. “És per això, diria un feixista, que Atenes caigué sota el jou de Roma”. Nicolau d’Olwer, Els clàssics i la construcció d’una ideologia nacional. En: CABRÉ, Rosa; JUFRESA, Montserrat; MALÉ, Jordi (coords.). Polis i nació: política i literatura (1900-1939). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003: 87-113.
MURGADES BARCELÓ, Josep. Assaig de revisió del Noucentisme. Els Marges: revista de llengua i literatura. Barcelona: L’Avenç, 7, 1976: 35-53.
MURGADES BARCELÓ, Josep. Ús ideològic del concepte de “classicisme” durant el Noucentisme. En: CABRÉ, Rosa; JUFRESA, Montserrat; MALÉ, Jordi (coords.). Polis i nació: política i literatura (1900-1939). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003: 9-32.
PÉREZ GARZÓN, Juan Sisinio. Modesto Lafuente, artífice de la historia de España. Pamplona: Urgoiti, 2003.
POMÉS VIVES, Jordi. El savi Salvador Sanpere i Miquel (1840-1915): republicà, socialista, federal i catalanista benevolent. En: GABRIEL, Pere (coord.). Republicans catalans del segle XIX: Espanya i nació a Catalunya. Barcelona: Publicaciones de la Abadía de Montserrat, 2020: 51-106.
PRAT DE LA RIBA, Enric: La nacionalitat catalana. Barcelona: L’Anuari de la Exportació, 1906.
PREVOSTI MONCLÚS, Marta. Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo-Blanda. La primera carta arqueològica de la Península Ibèrica. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 24, 2013: 67-84.
PUJOL CASADEMONT, Enric. La historiografia a les primeres dècades del segle XX. En: GABRIEL, Pere (dir.). Història de la cultura catalana. Vol. 7, El Noucentisme: 1906-1918. Barcelona: Edicions 62, 1996: 81-104.
RICHMOND, Ian A. Five town-walls in Hispania Citerior. The Journal of Roman Studies. Cambridge: Cambridge University Press, 21, 1931: 86-100.
RIU-BARRERA, Eduard. El discurs acadèmic de J. Puig i Cadafalch de 1935 sobre Les lleis històriques de la vida dels estils arquitectònics. Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Barcelona: Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 32, 2018: 120-136.
ROVIRA I VIRGILI, Antoni. Història nacional de Catalunya. Vol. 1. Barcelona: Edicions Pàtria, 1922a.
ROVIRA I VIRGILI, Antoni. Història nacional de Catalunya. Vol. 2. Barcelona: Edicions Pàtria, 1922b.
SABATÉ CURULL, Flocel. L’origen medieval de la identitat catalana. En: SABATÉ F. (coord.), Anàlisi històrica de la identitat catalana. Barcelona: IEC, 2015: 19-49.
SOLDEVILA ZUBIBURU, Ferran. Història de Catalunya. Vol. 1. Barcelona: Editorial Alpha, 1934 [la referencia de la 2a ed., Barcelona: Editorial Alpha, 1938].
SUNYER MOLNÉ, Magi. La Renaixença, una paradoxa en tres actes i un pròleg. Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 26, 2015: 94-114.
TERRICABRAS NOGUERAS, Josep-Maria (ed.). El pensament d'Eugeni d'Ors. Barcelona: Documenta, 2010.
VALÉRY, Paul. Regards sur le monde actuel. Paris: Librairie Stok, 1931.
VILALLONGA, Borja. Compitiendo en españolidad. El nacionalismo español de la intelectualidad catalana del Ochocientos. Alcores, revista de historia contemporània. León: Fundación Fermín Carnero, 12, 2011: 75-95.
VILANOU TORRANO, Conrad. Reseña a Xavier Baladi. Antes de que el tiempo lo borre. Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació. Barcelona: Institut d’Estudis catalans, 7, 2004: 425-428.
VILAR, Pierre. Introducción: el “hecho catalán”. En: NADAL, Joaquim; WOLFF, Philippe (dir.). Historia de Cataluña. Barcelona: Oikos-Tau, 1992: 7-36.
VV.AA. Revelar el passat: homenatge a Joan Serra i Vilaró en el XXV aniversari de la seva mort. Tarragona: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona y Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, 1994.
Descargas
Publicado
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2025 Jordi Cortadella Morral
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.
Os autores mantêm os direitos autorais de seus trabalhos e concedem à revista o direito de primeira publicação.
Os trabalhos são publicados sob a licença Creative Commons Attribution 4.0 International License (CC BY 4.0), que permite o compartilhamento e adaptação do material para qualquer finalidade, inclusive comercial, desde que seja atribuído o devido crédito aos autores e à revista.
Texto completo da licença: https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
